S’ACOSTA SISÈ
N’estem molt contents, el proper curs farem sisè.
Serem els més grans i a l'escola manarem,
estarem molt nerviosos per si no aprovem,
i si a l’insti passem, direm adéu a la Mercè.
Serem sempre els responsables dels nens petits,
per la Castanyada, Sant Jordi o per Nadal,
a la gimcana i a la setmana cultural.
Tindrem més feina i estudiarem a les nits.
Vindran companys nous? Tindrem mestres divertits?
Si ve un nou company el rebrem molt i molt bé,
si ve un mestre avorrit li explicarem acudits.
També serem padrins de lectura dels de primer.
Aprendrem més coses i en sabrem molt més.
Quina alegria, fem un pas endavant.
Sentiments, pors, nervis i altres emocions,
però quina tristesa, l’escola es va acabant.
Poema col·lectiu 5è A. Març 2014.
PASSA-T’HO BÉ ARA QUE POTS!
Juga a futbol, marca un bon gol,
salta ben alt, fes molts de bots.
Viu la vida sense alcohol.
Passa-t’ho bé ara que pots!
Parla amb amics, sigues feliç,
estima molt, no som robots,
viatja pel món, ves a Paris.
Passa-t’ho bé ara que pots!
Sigues social, no et quedis sol!
Anem al mar, podrem nedar,
i si hi fa sol farem un volt.
Passa-t’ho bé ara que pots!
Fes acudits, i riu amb mi
Toca el flautí, ballem plegats,
si fa calor, menja gelats.
Passa-t’ho bé ara que pots!
Confia amb mi, estic amb tu!
El món és “guai” i divertit,
de tu depèn fer-lo genial.
Passa-t’ho bé ara que pots!
UNA NOVA ETAPA
Sisè,
final d'una etapa, s'acosten els plors,
perdre alguns amics em fa sentir trist,
arriba el moment tan temut i previst,
marxar de l'escola ens trenca els cors.
Hi deixem nou anys de les nostres vides,
enyorarem els mestres i les colònies,
i amb els petits poder bromejar.
Trobarem a faltar molt les sortides.
Com ens agradaria poder-nos quedar!
Però ens fem grans i a l'Insti hem d'anar,
tornarem a ser els petits.
Tot se'ns complica:
més deures, més responsabilitats,
classes atapeïdes, col·le més gran.
Quin horror, aixecar-me tan aviat!
El primer dia estaré ben espantat.
No tot és por, també tinc il·lusió:
Faré nous amics, retrobaré d'antics,
nous professors i nous coneixements,
tot serà ben diferent.
I sobretot, seré més independent.Poema col·lectiu de 6è A. Març de 2014.
LA CIUTAT
La ciutat, els seus monuments la fan bella,
mirades en el metro, topades dins el bus,
discoteques i bars, teatres, concerts de rock o blues.
Allà tota la gent troba la seva parella.
La ciutat, soroll: clàxons, motors, crits i sirenes,
pudor de gasolina i ferum de fregits,
carteristes, estrebades, robatoris a les nits.
Onades de gent arrossegant les seves penes.
La ciutat, estudiar a la Universitat,
anar a l’estadi, visitar museus,
veure espectacles ens fa sentir deus,
passejar pels parcs la nostra amistat.
És luxosa i miserable, fantàstica i vulgar,
segura i perillosa.
Ets bondat i maldat;
ets bellesa i horror, ets futur i passat.
Malgrat això, ciutat, sempre et fas estimar.
Poema col·lectiu de 6è B. Març 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada