dijous, 24 d’abril del 2014

ELS NOSTRES POEMES DE SANT JORDI

Aquests són els poemes creats col·lectivament pels alumnes de Cicle Superior que vam recitar a la plaça Forgues per a celebrar la diada de Sant Jordi d'enguany. Desitgem que us agradin!

S’ACOSTA SISÈ


N’estem molt contents, el proper curs farem sisè.
Serem els més grans i a l'escola manarem,
estarem molt nerviosos per si no aprovem,
i si a l’insti passem, direm adéu a la Mercè.


Serem sempre els responsables dels nens petits,
per la Castanyada, Sant Jordi o per Nadal,
a la gimcana  i a la setmana cultural.
Tindrem més feina i estudiarem a les nits.


Vindran companys nous? Tindrem mestres divertits?
Si ve un nou company el rebrem molt i molt bé,
si ve un mestre avorrit li explicarem acudits.
També serem padrins de lectura dels de primer.


Aprendrem més coses i en sabrem molt més.
Quina alegria, fem un pas endavant.
Sentiments, pors, nervis i  altres emocions,
però quina tristesa,  l’escola es va acabant.

Poema col·lectiu 5è A. Març 2014.


PASSA-T’HO BÉ ARA QUE POTS!


Juga a futbol, marca un bon gol,
salta ben alt, fes molts de bots.
Viu la vida sense alcohol.
Passa-t’ho bé ara que pots!


Parla amb amics, sigues feliç,
estima molt, no som robots,
viatja pel món, ves a Paris.
Passa-t’ho bé ara que pots!


Sigues social, no et quedis sol!
Anem al mar, podrem nedar,
i si hi fa sol farem un volt.
Passa-t’ho bé ara que pots!


Fes acudits, i riu amb mi
Toca el flautí, ballem plegats,
si fa calor, menja gelats.
Passa-t’ho bé ara que pots!


Confia amb mi, estic amb tu!
El món és “guai” i divertit,
de tu depèn fer-lo genial.
Passa-t’ho bé ara que pots!
Poema col·lectiu de 5è B. Març de 2014.


UNA NOVA ETAPA


Sisè,
final d'una etapa, s'acosten els plors,
perdre alguns amics em fa sentir trist,
arriba el moment tan temut i previst,
marxar de l'escola ens trenca els cors.


Hi deixem nou anys de les nostres vides,
enyorarem els mestres i les colònies,
i amb els petits poder bromejar.
Trobarem a faltar molt les sortides.
Com ens agradaria poder-nos quedar!


Però ens fem grans i a l'Insti hem d'anar,
tornarem a ser els petits.
Tot se'ns complica:
més deures, més responsabilitats,
classes atapeïdes, col·le més gran.
Quin horror, aixecar-me tan aviat!
El primer dia estaré ben espantat.


No tot és por, també tinc il·lusió:
Faré nous amics, retrobaré d'antics,
nous professors i nous coneixements,
tot serà ben diferent.
I sobretot, seré més independent.

Poema col·lectiu de 6è A. Març de 2014.


LA CIUTAT


La ciutat, els seus monuments la fan bella,
mirades en el metro, topades dins el bus,
discoteques i bars, teatres, concerts de rock o blues.
Allà tota la gent troba la seva parella.


La ciutat, soroll: clàxons, motors, crits i sirenes,
pudor de gasolina i ferum de fregits,
carteristes, estrebades, robatoris a les nits.
Onades de gent arrossegant les seves penes.


La ciutat, estudiar a la Universitat,
anar a l’estadi, visitar museus,
veure espectacles ens fa sentir deus,
passejar pels parcs la nostra amistat.


És luxosa i miserable, fantàstica i vulgar,
segura i perillosa.
                               Ets bondat i maldat;
ets bellesa i horror, ets futur i passat.
Malgrat això, ciutat, sempre et fas estimar.

Poema col·lectiu de 6è B. Març 2014.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada